El Barça no és Espanya.

La opinión de Salvador Sostres en l´AVUI


Ara que el Barça és a punt de guanyar la Lliga cal dir que no té cap sentit que l'exèrcit de Catalunya perdi el temps i els diners jugant en aquesta vulgar competició espanyola. Una Lliga on la majoria d'equips són uns porcs trencacames i aquesta és l'única estratègia: els més sofisticats es limiten a destruir el futbol, la bellesa i l'espectacle que donen sentit al futbol. El Barça, el Madrid, el Manchester o el Milan no han de perdre més el temps jugant contra destralers indocumentats en Lligues estatals i és urgent que formin una organització de clubs privada com la NBA. Que cada cap de setmana sigui un espectacle en lloc d'un calvari per camps tercermundistes en tots els sentits de la paraula. Aquest futbol del Barça reclama Europa, epopeia continental, i oblidar la pols i la caspa de la cabra hispànica. Som una altra cosa. Que la primera independència de la nació sigui la futbolística. No podem perdre més el temps tibant aquesta pell de brau perquè no som el brau sinó el príncep de puríssima i or que s'imposa a la brutalitat de la bèstia atàvica amb la sensualitat i la intel·ligència, amb el talent i l'esperança. El Barça que el president Laporta i Josep Guardiola lideren i representen no hi cap en aquesta Espanya extemporània, predemocràtica i d'una banda aliada amb Sèrbia i amb Rússia per no reconèxier la independència de Kosovo i de l'altra amb la tonta aliança de les civilitzacions per la vella superstició antiamericana i la inextingible judeofòbia que recorre el món com un fantasma. Que el nostre futur nacional comenci pel Barça. Que els grans equips europeus abandonin llurs Lligues estatals i que cada setmana puguem fer un viatge com Déu mana i no aquesta calamitat d'haver de saber on és Albacete. Que els límits de l'art siguin el món sencer i no un fosc racó mort de fàstic. Hi ha massa diners i massa talent i massa esperança en joc com per jugar-nos-ho contra quatre destralers morts de gana. No podem conformar-nos sent l'elit al país de la xavalla. El destí una grandesa reclama. Hem de passar de pantalla. Per molt que ens costi d'adonar-nos-en, fa molt de temps que el nostre horitzó ja no es diu Espanya.