Entrevista a Albert Rivera en L´Avui
Albert Rivera ha estat dos cops campió de Catalunya júnior de natació, modalitat braça. Això no treu que estigui en contra de les seleccions catalanes. Ho explica en aquesta entrevista.
Per què no a les seleccions catalanes?
Vull començar per un sí: sí a donar un màxim suport a les federacions esportives catalanes. Però no a la internacionalització de les seleccions catalanes o a la segregació de l’espanyola en disset seleccions autonòmiques. Avui no hem d’anar cap a la via de la segregació sinó de la integració. I més en un moment que els catalans liderem les seleccions espanyoles, com les de bàsquet, futbol o tennis a la copa Davis. Dic no a l’enfrontament entre una selecció catalana i una d’espanyola, perquè és una via a l’enfrontament polític.
Vostè parlava de 17 seleccions, però només reclamen Catalunya i Euskadi...
És cert. Però Catalunya forma part d’Espanya, i molts esportistes catalans són a la selecció espanyola. Al final, tot aniria en detriment de la participació conjunta i de l’èxit. Si Gasol lidera un gran equip, és perquè té al costat jugadors madrilenys o mallorquins, que juguen a la NBA. Les seleccions catalanes tindrien menys possibilitats. A més, hi ha la legislació estatal: diu que a les competicions internacionals la representació pertany a la selecció espanyola.
¿Si Xavi hagués jugat amb Catalunya no hauria estat el millor de l’Eurocopa?
Jo no ho puc afirmar. Però té més possibilitats jugant al costat no només del Puyol, sinó de Casillas o de Xabi Alonso o Villa. Trobo poc sentit, primer a separar, i segon a obrir un conflicte on no hi és, perquè la gent fa costat a la selecció espanyola...
Però la Plataforma Pro Seleccions Catalanes ha recollit 700.000 firmes...
Puc comprendre el sentiment i la il·lusió de molts catalans. El problema és que no en valoren les conseqüències. Per exemple: en el cas del futbol, la selecció implica tenir una Lliga pròpia. Per posar un cas: Gal·les té selecció de futbol, però, ¿en quina Lliga juguen els equips gal·lesos? A la de Gal·les. Si hi hagués selecció catalana, el Barça hauria de jugar amb la Lliga de Catalunya.
On està establert, això?
A totes les federacions que juguen a competicions internacionals se’ls exigeix una Lliga. I no vull que el Barça només pugui jugar amb equips catalans. Vull que jugui amb el Madrid, el Sevilla o el València. A més, econòmicament seria insostenible per als clubs. I no només el Barça sinó els de l’Espanyol i altres equips. Baixarien els ingressos, i potser ja no es podrien contractar jugadors d’alt nivell. Una Lliga espanyola permet tenir els millors jugadors del món. Si fos catalana, no.
Es pot fer una broma: fóra la manera que l’Espanyol no baixés a segona...
Jo sóc culer, i molt culer, però vull que l’Espanyol es quedi a primera.
Considera que les seleccions són una reivindicació política? O sentimental?
Les dues coses: s’ha fet política amb els sentiments. Té una part política, perquè hi ha cada any 3 o 4 milions d’euros de subvenció a una plataforma. I els representants d’aquesta plataforma, curiosament, acaben a la llista d’ERC a les eleccions autonòmiques. De manera que hi ha un partit polític que en treu rèdits i hi està abocant diners públics. La meva crítica és que aquests diners haurien pogut anar a les federacions per tirar endavant l’esport de base.
La Generalitat està buscant escletxes legals per tenir seleccions sense Estat.
Ho tindrà difícil. Es poden fer tots els esforços, però hi ha una realitat sociològica i política a Catalunya i Espanya que ho fa pràcticament impossible. Tenim esportistes catalans molt reconeguts i estan còmodes en la situació actual...
No oblidem un tema: Espanya hi juga en contra...
El govern espanyol no actua per caprici, sinó per defensar la llei de l’esport que han aprovat els Corts. Temes com el de Fresno són producte d’un conflicte polític que planteja la Generalitat, en voler anar per una via que contradiu una llei de l’Estat.
¿Com que Catalunya no té Estat, Catalunya no té seleccions?
Jo sóc jurista i és difícil fer una afirmació tan contundent. El Regne Unit és un contraexemple. Però, en termes generals, és veritat.
Vostè que és nedador: ¿la Generalitat neda contra corrent?
Està nedant cap a un carrer sense sortida. I les expectatives no es compleixen. No és casualitat que cada cop hi hagi menys gent als partits de les seleccions catalanes.
Li semblen bé els partits de costellada?
Cap problema. Mentre no xoquin amb la legislació, perfecte.
Estaria d’acord amb un partit de futbol amistós Catalunya-Espanya?
No.
Per què?
Perquè Catalunya forma part d’Espanya. El tot no pot jugar contra la part. És impossible.
